La relació entre l'escriptura i els fonemes d'una llengua no sempre és immediata i òbvia, ja que els alfabets escrits no són absolutament fidels als fonemes de la llengua corresponent. Els sons consonàntics es poden agrupar segons el comportament de les cordes vocals en pronunciar-los. Poden ser sord o sonors. Els sons sords, Les cordes vocals no vibren: petó, taula, cuca. En canvi, els sons sonors, Les cordes vocals vibren: boca, dit, gall.
A continuació presentem la relació entre els sons i les lletres per a la varietat de català oriental central.
Les Oclusives
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | Sordes |
|---|---|---|
| [p] | p b | capa, adob, cub, serp, plorar dissabte, àrab, sap, llop, esnob, tub, verb |
| [t] | t d | tassa, nebot, salut, set, virtut, pati, mentida, actitud, fluid, fred, tres, net fred, tard |
| [k] | c qu q g | ànec, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec, tràfec. encara, racó, cul [davant de a, o, u]; típic, basc [final de paraula] Miquel, qui [davant de e, i] quatre, quota [davant de ua, uo] mag, amarg [final de paraula] | Sonores |
| [b] | b v | boca, vi, cubata |
| [d] | d | dit, dental |
| [g] | g | gas, gol, gust [davant de a, o, u] guerra, guitarra [davant de e, i] |
Neutralització: Mots acabats en vocal o r més una oclusiva, la sonora passa a ser sorda. cub [b]->[p]. Si darrere de la paraula hi ha un mot amb una consonant sorda l'ensordiment es manté. club obert [b]->[p]. Si darrere de l'oclusiva hi ha una consonant sonora, l'oclusiva es sonoritza. cap gran [p]->[b]
Una lletra s'ensordeix o es sonoritza depenen de la lletra que porten al darrere. Si una oclusiva sorda porta al darrere una vocal o una lletra sonora es sonoritzarà la oclusiva sorda. I una oclusiva sonora es s'ensordeix si porta una lletra que ensordeix a l'oclusiva sonora.
Recorda les oclusives amb, ptk i bdg.
Les oclusives sonores tenen al·lòfons;
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [β] | b v | arribar, abril, saber, alba, cabra, obligar, herba, bisbe avi |
|---|---|---|
| [δ] | d | cada, quadre, ordenar, esdevenir, cada, balda, pedra |
| [γ] | g | agafar, agradar, figa, búlgar, regle, glaçó, desgastar orgue, esguerrar, guitarra |
T'has fixat? Els sons oclusius sonors fricatius (aspirants) només passen quan; Entre vocals, Entre [l]/[r] i vocal i finalment entre vocal i [l]/[r]. Mira els exemples!
Exercici 1
Passat -> Present
Exercici 2
Passat -> Present
Les Fricatives
Les Labiodentals
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [f] | f | fa, baf |
|---|---|---|
| [v] | v,f | va |
[f]->[v] quan darrere hi ha una vocal o una lletra sonora. Llavors diem que [f] es sonoritza [v]. Exemple, baf humit [f]->[v] perquè 'u' és una vocal que sonoritza 'f'.
Fricatives I Africades ALVEOLARS
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [s] | s ss c ç sc | sal, passa, faç, civil.
sobre [principi de paraula] cansat, absurd [després de consonant] gos, fals [final de paraula] massa, Rosselló [entre vocals] cent, cinema [davant de e, i] calçat, cançó, forçut [davant de a, o, u] capaç, feliç [final de paraula] piscina [entre vocals] |
|---|---|---|
| [z] | z s | zero, casa.
zero, zona [principi de paraula] esmorzar, onze [després de consonant] casa, crisi [entre vocals] |
| [ts] | ts ds | potser, bolets àcids, càlids |
| [dz] | tz | dotze, analitzar, atzar |
Fricatives I Africades PALATALS
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [ʃ] | x ix | xoc, marxa, baixi, boixos.
xocolata [principi de paraula] marxar [després de consonant] baixar, peixater [entre vocals] baix, peix [final de paraula] |
|---|---|---|
| [Z] | j g | joc, marge, vagi, bojos.
jaqueta, joc, juny [davant de a, o, u] geni, girafa [davant de e, i] |
| [tʃ] | tx ig | Txad, atxa, despatx, boig.
despatxar, esquitx maig, veig [final de paraula] |
| [dZ] | tj tg dj | platja, fetge, adjectiu.
mitja, pitjor [davant de a, o, u] imatge [davant de e, i] adjunt |
Exercici 1
Passat Perifràstic -> Passat Simple
Exercici 2
Passat Perifràstic -> Passat Simple
Les Laterals
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [l] | l l·l | La, Lola, canal novel·la, col·legi, col·laborar, col·lectiu, col·lega, til·la. |
|---|---|---|
| [ʎ] | ll | Llorenç, ametlla, ratllar, all, cavall, allà |
Important! Assimilació. Ametlla, ratllar experimenten un assimilació 'tll', llavors posarem en lloc d'una [ʎ], dos [ʎʎ]
Exercici 1
Present -> Passat
Les Vibrants
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [ɾ] | r | paret, mira, braç, prim, dret |
|---|---|---|
| [r] | r/rr | ric, Ramon [principi de paraula] enrabiat, colrar [després dels sons [n] i [l] a principi de síl·laba] cigar, mar [final de paraula] torrada [entre vocals] |
Emmudiment: Fuster, clar, ser. No pronunciem la 'r' final en alguns cassos.
Sensibilització:
Sensibilització bategant, quan darrere hi ha un pronom feble que comença amb vocal: Anar-hi[ɾ], fer-ho[ɾ], en lloc de fer[r]
Sensibilització vibrant múltiple, quan darrere hi ha un pronom feble que comença amb consonant: Mirar-la[r], donar-li[r], enlloc de 'mirar' on la r final és muda.
Exercici 1
Present -> Passat
Exercici 2
Present -> Passat
Exercici 3
Present -> Imperfet
Les Nasals
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | Bilabial |
|---|---|---|
| [m] | m | mare, home, ombra, plom, mà, cama, enciam | Alveolar |
| [n] | n | nom, dona, ensurt, regne, gran, núvol, quin, govern | Palatal |
| [ɲ] | ny | pinya, any, nyora, tonyina, guany | Labiodental |
| [ɱ] | n/m + [f]/[v] | àmfora, triomf, confort, inflar | Dental |
| [n̪] | n/m + [t]/[d] | antic, conte, indi, fondré | Velar |
| [ŋ] | n + [k]/[g] | blanca, congre, ungla, fang, cinc |
Important! Cal pronunciar geminades les mm i les nn. Exemple; Immens [m][m]
Exercici 1
Present -> Passat
La h
| Nomenclatura | Lletres | Exemples | [Ø] | h | herba, handbol, ahir, anihilar, exhalar, harmonia, menhir |
|---|---|---|
| [h] | h | aha, hardware, Hogwarts |
Exercici 1
Present -> Passat