La Constitució de 1876 va ser el primer pas a una modernització del sistema governamental a Espanya. La Constitució de 1876 va ajudar a la creació de diferents partits suportats per el sufragi universal masculí, el qual va ajudar a la progressió d’Espanya sense haver d’entrar en un altre conflicte civil armat. La constitució de 1876 va distribuir el sistema d’aquesta manera; Els electors poden elegir els seus representants al congrés i també poden elegir parcialment al senat a partir del sufragi universal masculí. El congrés i el senat formaven les corts, que era el poder legislatiu. Per sobre del poder legislatiu hi havia el poder executiu, format pel govern el qual contenia el President del Consell de Ministres. Damunt del poder legislatiu i el poder executiu estava el Rei, el qual podia substituir qualsevol president o canviar als senadors.
Aquest sistema governamental va convertir-se totalment en una corruptela sense escrúpols durant la seva utilització. El caciquisme, pràctiques coercitives del conjunt d’individus amb influència política o econòmica sobre una zona rural van esdevenir populars. On el cacic, un home ric i poderós manipulava al poble per poder guanyar vots a canvi de favors. La falsificació de vots o la votació per part de persones difuntes també van ser populars. També és famós l’anomenat “Encasillado”, atribuït al cacic de la zona per la pràctica d’escollir els governadors per cada municipi, afavorint així el sistema corrupte del país. Accions realitzades per alimentar al sistema corrupte i mantenir als enemics del Rei fora del poder.
Els dos partits principals durant la Restauració van ser el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo i el Partit Liberal, dirigit per Sagasta. El Partit Conservador volia conservar els trets característics de l'Espanya anterior. On fonamentar l'aristocràcia del poder, mantenir els drets de l'Església com la propietat de tots els monuments sagrats i d’alt valor arquitectònic i formar un estat confessional. Cánovas va preferir un sistema basat en el sufragi censatari, en canvi el partit Liberal que volia un sufragi universal masculí.
El partit Liberal de Sagasta defensava uns ideals liberals, adoptats de la Revolució Francesa (1789). Sagasta volia un sistema reformista i poder ampliar les llibertats del ciutadans, contrari al partit Conservador, que volia l’immobilisme social i oposar restriccions a les llibertats dels ciutadans. Sagasta va donar suport a un sistema estatal laic e imposar restriccions a l'església.
Aquest entramat corrupte es va aguantar gràcies al torn pacífic, on el Rei cada quatre anys anomenava President al cap de l’oposició del govern i així successivament fins a la crisi. Dintre del govern mai van haver disputes ja que tots sabien que després dels quatre anys el opositor seria President i podria sempre vigilat pel Rei aplicar les seves polítiques.