El sistema de la Restauració va rebre una forta oposició per les ilegalitats democràtiques que cometia, a més, tenia adversaris anteriors, no fidels al Rei Alfons XII, amb els que va haver de conviure durant la seva durada. Els carlins, fidels a Carles de Borbó el qual mai va ser Rei d’Espanya, mai van estar d’acord amb el govern. Els carlistes volien tornar a l’antic règim, formar una Espanya gran i forta com la Espanya de l’imperi espanyol, eren seguidors de la cristinitat catòlica i demanaven un canvi a les corts. El carlisme volia una representació corporativa, no individualista com al règim parlamentari de la Restauració. Les Corts per als carlins havien de ser representades per les classes, gremis i corporacions. El liberalisme per als carlins era un enemic de la pàtria, un conjunt de afrancesats els quals volien trencar la unitat del poble espanyol.
Els primers regionalismes també van fer una oposició al govern de la Restauració. El regionalisme basc i català va ser un moviment cultural i polític per recuperar la identitat dels pobles basc i català. Aquests aconteixements van donar lloc a la formació de partits partidaris de la descentralització administrativa de Madrid i en alguns casos, la creació de autonomies. Una idea que no va agradar al Rei ni als partits conservadors, partidaris de la centralització de l’estat.
El republicanisme volia a tornar a formar una república després de la efímera Primera República Espanyola. Per aquesta raó era una de les ideologies més reprimides durant la Restauració, ja que el Rei volia mantenir sent el cap de l’estat i exercir les funcions corresponents. Podem distingir dos partits republicans, l’unionista conservador Castelar i el federalista Pi i Margall. Emilio Castelar defensava un republicanisme democràtic i liberal, aquest era enfrontat amb la tendència més socialitzant del partit de Pi Margall, el qual volia concretar organitzativament el federalisme i el republicanisme.
L’obrerisme, el conjunt de treballadors units també va criticar durament al govern per la seva in-acció i el seu suport a les classes de la burgesia. La fundació de grups sindicalistes com el PSOE o la UGT de caràcter socialista va ajudar a l’alçament de treballadors els qual eren explotats pel benefici de uns pocs. La burgesia es va veure afectada per les reivindicacions i tanmateix el govern. També es van formar partits radicals a partir de la branca socialista, com per exemple els anarquistes, els quals representaven el sistema més radical del comunisme. Els anarquistes defensaven un sistema sense un estat, sense propietat ni capitalisme. De l'anarquisme es van formar grups molt més radicals els quals van fins i tot atemptar contra la població, com la bomba del liceu (1893) o l’atac al Corpus (1896).