Font Història La Mancomunitat de Catalunya

És una font primària, contemporània als fets, consistent en un text de caràcter públic i polític. Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, redactat per la Mancomunitat Catalana, formada per les quatre províncies de Catalunya, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. Escrit el dia 9 de gener de 1914. Tracta sobre les competències de la Mancomunitat de Catalunya, agrupada per articles.

La font es situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), durant la segona etapa (1898-1931), durant el regnat d’Alfons XIII i la presidència de Manuel García Prieto, representant del partit polític liberal després de l'assassinat de José Canalejas.

La Mancomunitat catalana va ser creada gràcies a la llei de mancomunitats escrita pel partit liberal, el qual va donar a lloc a la formació de la Mancomunitat catalana per part de les quatre províncies de Catalunya. Aquesta unió va facilitar les gestions d’una part dels diners que provenien dels impostos i va ajudar a la creació de vies interurbanes entre poblacions en aquell moment desconectades de la xarxa de carreteres. Poder gestionar els serveis essencials creats mitjançant la constitució de la Mancomunitat. A més, van anomenar a un president el qual seria el màxim representant d’aquesta Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, exdirigent de la Unió catalanista, conjuntament amb una petita direcció constant de la institució.