El sistema polític de la Restauració del després del 1898 va ser caracteritzat per un ímpetu de regeneracionar un sistema i una societat molt tocada pel desastre del 1898. Aquest desastre va ocasionar a la població espanyola un pessimisme profund i una total repugna als partits que van finançar la guerra de Cuba. Com bé hem dit abans, el desastre del 98 va provocar un moviment regeneracionista en molts àmbits. Per exemple, en l’àmbit dels literats i el pensadors, van sorgir els coneguts de la Generació del 98 amb noms com Antonio Machado, Miguel Unamuno o Ramón del Valle-Inclán que van plasmar en els seus textos i pintures la seva frustració per la situació d’Espanya. A més, el regeneracionisme també va afectar al sistema polític, ja que el desastre del 98 va posar en una situació molt delicada el sistema de la Restauració dels dos partits polítics del torn. Aquesta situació va provocar la creació de nous partits polítics i líders del moviment regeneracionista on primer van ser els conservadors regeneracionistes com Silvela o Maura i després els liberals amb Canalejas, de qui parlarem amb més profunditat darrerament.
El regeneracionisme també va tindre un caràcter social, amb Joaquin Costa com a impulsor d’aquest moviment. Costa va denunciar el frau continuat per part del torn dinàstic durant anys, on el poble havia sigut manipulat pels líders d'ambdós partits del torn. Costa va posar sobre la taula el endarreriment per part de la economia i la societat espanyola en comparació a la europea, i també va criticar profundament el caciquisme. Finalment Joaquin Costa va basar el moviment regeneracionista en la millora del camp espanyol i l'elevació del sistema educatiu a Espanya.