L’any 1902 Barcelona va quedar paralitzada per una gran vaga en totes les activitats industrials, en demanda de la jornada de 9 hores. La vaga va afectar a Catalunya. A Barcelona es van originar enfrontaments entre treballadors i la Guàrdia Civil. Barcelona va estar paralitzada i els greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestants van provocar 12 morts i molts ferits. El govern respongué amb l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament de més de 300 dirigents sindicals. La vaga es va estendre a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona, Terrassa.
La setmana tràgica va sorgir arran l’embarcament de les tropes reservistes, van ser les families i fills d’aquest soldats les que es van oposar a la pujada per part de les tropes als vaixells. Una revolta realitzada primerament pels familiars de soldats que no volien anar a una guerra mal planificada i després per organitzacions les quals estaven en contra de la decisió del govern. Podem distingir els partits anarquistes, republicans i socialistes i sindicats com la Solidaritat Obrera la qual conjuntament amb la UGT va proposar una vaga general el 26 de juliol de 1909 en resposta a la decisió presa pel govern de Maura i contra la guerra del Marroc.
Obrera la qual conjuntament amb la UGT va proposar una vaga general el 26 de juliol de 1909 en resposta a la decisió presa pel govern de Maura i contra la guerra del Marroc.
Maura, en aquell temps president del consell de ministres i representant de les corts espanyoles va decretar l’estat de guerra a Barcelona, i va enviar reforços policials per controlar les protestes.
El moviment insurreccional es va anar radicalitzant i al final es van cremar edificis religiosos, es van aixecar barricades i es van produir enfrontaments entre les forces de l’ordre i els manifestants. El recompte final de la setmana tràgica va ser d’uns 100 morts, 300 ferits i un centenar d’edificis cremats, entre esglésies i convents a Barcelona.
Les revoltes a Barcelona durant la setmana tràgica van revifar un moviment anticlericalisme, mogut majoritàriament pel pensament que l'església estava al costat dels rics i que aquesta era moguda pels interessos polítics. Una església que estava en contra de la classe popular. Per aquest motiu, esglésies, convents i escoles es van destruir durant la setmana tràgica on també van haver morts de persones afines a les esglésies. La repressió durant la setmana tràgica va ser devastadora per la ciutat de Barcelona, els guàrdies civil conjuntament amb forçes vingudes de l’estat es van enfrontar al civils que es manifestaven violentament. Van haver un conjunt de de 100 morts i 300 ferits durant la setmana, on a Barcelona es va declarar l’estat de guerra. Quan la situació va tornar a la normalitat a partir del 29 de juliol. Després de la setmana tràgica van haver un seguit de persecucions a les persones organitzadores d’aquesta manifestació, on van haver centenars de detinguts, 1500 persones van ser sotmeses a consells de guerra i es van dictar disset condemnes a mort. Ferrer i Guàrdia, pedagog i mestre a l’escola moderna, no va participar directament a les manifestacions pero va ser condemnat a mort i executat per un consell de guerra, ja que él van relacionar coma un dels promotors de les manifestacions pels seus ideals anarquistes. La mort de Ferrer i Guàrdia va provocar un seguit de manifestacions a Espanya i altres indrets del món, com París on els manifestants van envoltar l’arc de triomphe demanant justícia pels executats i llibertat pel empresonats.. A Espanya l’acció presa per Maura va comportar una desestabilització notable dels partits del torn io darrerament la caiguda del govern de Maura per culpa d’una campanya anti-Maura.
Cal destacar el conflicte obrer, La vaga de la Canadenca, on problema entre patronal i sindicat per l’expulsió d’un grup de treballadors que formaven part del sindicat de la CNT. El comportament de l’empresa als treballadors va causar un descontent molt gran a la majoria dels treballadors de l’empresa, ja que les persones que havien acomiadat eren companys de molts dels treballadors. La CNT va rebre la petició d’ajuda per part d’alguns treballadors de la Canadenca i es van posar a preparar un vaga la qual es va expandir a moltes més fàbriques. La producció d'electricitat es va paralitzar un 70%, el que va deixar a la ciutat de Barcelona sense llum durant dos mesos.
Arran els conflictes entre sindicats i obrers van sorgit grups dedicats a lluitar contra els sindicalistes, cal destacar els sindicats lliures, grups arrelats amb les patronals que volien rebaixar el volum de conflictes entre sindicats i patronals. Aquest moviment es va anar radicalitzant i es van cometre assassinats per part de pistolers de líders sindicalistes. Cal destacar Seguí, conegut com el noi del sucre, o Sabater, del gremi de teixits. Molts d’aquests assassinats mai s’acabaven d’investigar, aquest fet va provocar un descontent per part de molts grups polítics i molts sindicalistes. Els grups sindicals més radicals, anomenats sovint ment anarquistes van respondre als atacs per part de les patronals amb més violència. Van haver uns quants assassinats per part d’anarquistes a líders de les patronals o del sindicat lliure, cal destacar l’assassinat del president Dato, a Madrid, fet que va commocionar a la societat espanyola. Aquest període va ser conegut com el pistolerisme.