La Lliga Regionalista va ser un partit polític que representava a la burgesia industrial i agrària catalana. Resultat de la fusió entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català el 1901. Opció política catalanista molt important a l’època. Va provocar la fi del monopoli electoral dels partits dinàstics a Barcelona, va posar fi a la corrupció electoral i es va dotar d’una organització moderna i eficaç.
Va ser el primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb diputats a les Corts espanyoles. El seu programa polític va lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema centralista de la Restauració i a favor d’un reformisme polític que atorgués l’autonomia a Catalunya. Volia intervenir en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l’Estat. A partir de 1901 el joc polític a Catalunya ja no va passar per conservadors i liberals, sinó per republicans i catalanistes.
La Lliga va haver de fer cara a l’expansió del republicanisme lerrouxista i a les discrepàncies ideològiques internes. Després de les victòries electorals del 1901, 1903 i 1905, es van començar a imposar els republicans. A nivell intern, a la Lliga va haver-hi fortes discrepàncies entre possibilistes (arribar a pactes amb el govern central) i progressistes (no negociar les reivindicacions catalanistes amb el govern central).
Enric Prat de la Riba va ser un dels principals dirigents de la Lliga Regionalista. Va definir el seu ideari a La nacionalitat catalana (1906). Fou el principal responsable de la política catalana del partit junt amb Francesc Cambó, portaveu dels interessos catalans a Madrid.