La Setmana Tràgica van ser les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes el 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. El sistema de reclutament comportava que només els homes de famílies humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per a la guerra.
Els incidents van començar el 18 de juliol durant l’embarcament de les tropes al port de Barcelona. El sindicat anarquista Solidaritat Obrera va convocar una vaga general que va tenir el suport de la UGT i de grups republicans. El moviment va ser antimilitarista i anticlerical.
Es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre i es van incendiar més de 80 establiments religiosos. Les autoritats van declarar l’estat de guerra i van reprimir fortament la revolta. El lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia (que no havia participat directament en els fets), va ser afusellat. Es van desfermar fortes protestes dins i fora d’Espanya. El govern Maura va caure.
El balanç dels enfrontaments va ser de 100 morts, 300 ferits i 100 edificis destruïts. Arran dels fets de la Setmana Tràgica la coalició Solidaritat Catalana es va dissoldre. La crisi de Solidaritat Catalana va acostar les forces republicanes d’esquerra, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (veure font 7). La seva aliança posterior amb el Partido Radical de Lerroux va significar una desfeta electoral el 1914 que va provocar la desaparició del partit dos anys més tard.