L’any 1899 es va crear un govern de carácter regeneracionista, on el conservador Francisco Silvela va integrar el seu govern amb un número elevat de literaris i personatges de prestigi, com el general Polavieja, Villaverde o Duran i Bas. Silvela va portar a terme un projecte de descentralització administrativa ni una política que pujava els tributs sobre els productes de primera necessitat. Aquests impostos es van aprovar per cobrir el deute que havia deixat la guerra de Cuba al fons monetari del regne d’Espanya.
Noves càrregues fiscals imposades pel ministre d'Hisenda Villaverde, sovintment anaven dirigides a la població empobrida i no pas a la burgesia van provocar el 1899 un protesta multitudinaria a Catalunya. Aquesta protesta va ser coneguda com al Tancament de Caixes, ja que els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. El moviment va provocar una vaga general de comerciants que va acabar amb la detenció i l'encerclament de morosos, la suspensió de garanties constitucionals a Barcelona i la declaració a Barcelona de l’estat de guerra. Aquest conflicte entre comerciants catalans i el sistema polític va eradicar amb una ruptura integra entre les elits econòmiques de Catalunya i el govern central.
El govern regeneracionista de Silvela va durar molt poc, no va poder superar els obstacles i els interessos del partit conservador, va arribar al lideratge un nou líder, anomenat Antonio Maura. Maura va impulsar un regeneracionisme des de dalt, formant una nova classe política que busques l’acceptació de la classe neutre, persones que eren indiferents a la participació política. Amb la força d’aquesta classe volia desbancar el poder dels cacics i impedir el protagonisme de les classes populars.
Maura va adoptar unes mesures proteccionaries per impulsar l’economia espanyola i va propiciar la creació d’una legislació laboral i una llei protectora contra els accidents a les fàbriques. Maura va incluir el catalanisme en el seu programa mitjançant l'acceptació de pobles i municipis amb més autonomia de caràcter municipal.
Maura finalment va haver de dimitir per la repressió contra el poble barceloní que va efectuar, quan la població es va negar a enviar soldats ja retirats a la guerra del Marroc, soldats que tenien família i treball que no volien morir en una guerra mal planificada. Aquesta repressió és coneguda com la Setmana Tràgica.