L’oposició més gran al govern van ser els republicans, on Unión Republicana liderat per Nicolás Salmerón va ser el principal grup d’oposició, ja que va fa mantenir una minoria parlamentària al Congrés del diputats. Aquest nou republicanisme va revifar amb força ja que els cacics ja no tenien el control sobre les persones. El republicanisme va fonamentar un ampli moviment social, reformista i va agrupar les classes mitjanes i les classes populars. El programa de Unión Republicana tenia la finalitat de restaurar la constitució del 1869, proclamar la república i convocar Corts Constituents.
A València i Barcelona, es va destacar el candidat Alejandro Lerroux, que va formar el Partido Republicano Radical, un partit fortament anticatalanista i vinculava aquest moviment als interessos de la burgesia. El Partido Radical també era contrari a l'església. Lerroux volia el suport de les classes populars i el proletariat espanyol.
Els partits catalanistes també van ser una força d’oposició al sistema, cal destacar a la Lliga Regionalista, conservadora, amb Prat de la Riba al capdavant, reclamava el dret de la Catalunya regionalista i va portar els seus interessos al Congrés de Diputats Madrid. La Lliga Regionalista va haver de combatre el republicanisme lerrouxista i les discrepàncies internes. On la crisis dintre del partit va començar l’any 1904, quan un grup de regidors de la Lliga va voler boicotejar la visita del Rei, i un altre no ho va permetre. Això va provocar la separació d’uns quants partidaris i es va formar un altre partit polític, anomenat Centre Nacionalista Català encapçalat per Lluís Domènech i Montaner, el qual es definia com a nacionalista, democràtic i republicà.
També cal destacar la coalició de catalanistes que va donar lloc a la formació de Solidaritat Catalana. El qual rebutjava la Llei de jurisdiccions. Aquesta coalició aplegava carlistes, republicans, federals o la Lliga i van presentar l’any 1907 un candidatura conjunta. Les discrepàncies entre conservadors i republicans dintre de la coalició va esdevé tràgic pel partit i aquest va acabar minimitzat després de la Setmana Tràgica.
El nacionalisme Basc i Gallec també va agafar embranzida durant aquest període. El PNB l’any 1916 va anomenar se Comunió Nacional Basc. Dintre del partit van haver intents de separació perquè hi convivien tendencies independentistes i autonomistes. El 1921 es va produir una divisió del partit esmentant el partit Aberri, grup més independentista, pero al final es van tornar a unir amb la nominació tradicional PNB.
A Galícia el nacionalisme va rebre impuls gràcies a la formació de organitzacions que impulsaven l’ús del gallec, i grups que aspiraven a formar un conjunt polític que unís el poble gallec. Cal esmentar l'organització Irmandades da Fala.
El carlisme a principis del segle XX va tindre una representació petita dintre del congrés. El carlisme va patir un divisió l’any 1919 ocasionada per Juan Vázquez de Mella, elk qual va fundar el Partido Tradicionalista. Aquests partits carlistes van demanar la imposició d’un govern autoritari. Al 1931 tots els carlins es van sumar i van formar la Comunión Tradicionalista.
Finalment, el obrerisme va donar a lloc a partits socialistes, com el PSOE, fundat l’any 1879 però que va rebre un gran augment d’afiliats durant la dècada del 1910-1920. Mitjançant aliances electorals amb els partits republicans el socialisme com a ideal va entrar al congrés amb 27 escons l’any 1910 com a la Conjunción Republicano-Socialista.
El 1917 el PSOE es va radicalizar per culpa dels moviments comunistes produïts a la Unió Soviètica i altres països. Malgrat això, el PSOE es va a negar a entrar a la Internacional Comunista, una serie de cimeres pel comunisme, i això va provocar la divisió del partit i la creació més endavant del Partit Comunista d’Espanya, amb el seu líder destacat, Jose Díaz i Dolores Ibárruri.
L’obrerisme també es va ramificar i va donar lloc a l’anarquisme, a principis del segle XX es va fundar la CNT (1910), que representa una ideologia basada en la independència del proletariat respecte a la burgesia. La CNT amb liders com Salvador Seguí o Ángel Pestaña es va convertir en al principal organització obrera a Catalunya. Cal destacar el conflicte obrer, La Canadenca, quan es va parar la producció d'electricitat ja que es va paralitzar el 70% de la industria, el que va deixar a la ciutat de Barcelona sense llum durant dos mesos.