Els fets del desastre del 98 van marcar el final d’una època colonial espanyola a les Amèriques i Àsia. A inicis del segle XX Espanya únicament tenia colònies a l'Àfrica. Un interès econòmic i social va voler tornar proclamar a Espanya com a una potència colonial quan l’any 1912 es va firmar el Tractat Hispanofrancès (1912) o es va celebrar la Conferència d’Algesires (1906) on el Marroc es va convertir en un protectorat franco-espanyol. L'exèrcit espanyol va veure la colonització dels territoris africans una nova oportunitat per restablir el valor de l’exèrcit espanyol després de tantes derrotes continuades durant el segle XIX.
Un dels problemes més gran que es va enfrontar l’exèrcit va ser la resistència per part de tribus del Marroc, les quals van entrar en guerra amb Espanya provocant un conflicte armat entre aquests dos territoris. Els atacs es van intensificar durant el 1909 i els espanyols van rebre una forta derrota en un quants enfrontaments, cal destacar el Barranc del Llop on un grup de rifenys van assaltar un convoy espanyol matant a la majoria de soldats. Els problemes de la guerra al Marroc van donar lloc a la crida per part de l'exèrcit a les unitats de soldats de reserva. Homes que ja havien servit a l’exèrcit quan eren joves, i en aquell moment ja estaven fins i tot casats i tenien fills i feina. La acció duta a terme pel govern de Maura de cridar els reservistes va enfurismar el poble de Barcelona, lloc d’on provenien molts d’ells, el que va portar a les famílies a bloquejar el port. Això va provocar la protesta de moltes persones les quals no veien justa l’acció de cridar persones les quals ja havien donat el seu servei a l’exèrcit. Les classes populars es van revelar contra aquesta mesura i van haver d’altres les quals van donar suport a la mesura presa per Maura. Dintre de les classes que van donar suport a la decisió del govern eren classes sovintment conservadores les quals tenien interessos econòmics al Marroc o interessos en la venda de material armamentístic etc.