Arran l’embarcament de les tropes reservistes, van ser les famílies i fills d’aquest soldats les que es van oposar a la pujada per part de les tropes als vaixells. Una revolta realitzada primerament pels familiars de soldats que no volien anar a una guerra mal planificada i després per organitzacions les quals estaven en contra de la decisió del govern. Podem distingir els partits anarquistes, republicans i socialistes i sindicats com la Solidaritat Obrera la qual conjuntament amb la UGT va proposar una vaga general el 26 de juliol de 1909 en resposta a la decisió presa pel govern de Maura i contra la guerra del Marroc.
Maura, en aquell temps president del consell de ministres i representant de les corts espanyoles va decretar l’estat de guerra a Barcelona, i va enviar reforços policials per controlar les protestes.
El moviment insurreccional es va anar radicalitzant i al final es van cremar edificis religiosos, es van aixecar barricades i es van produir enfrontaments entre les forces de l’ordre i els manifestants. El recompte final de la setmana tràgica va ser d’uns 100 morts, 300 ferits i un centenar d’edificis cremats, entre esglésies i convents a Barcelona.