L’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya va ser devastador per a les classes mitjanes i baixes de la població en l’àmbit social i econòmic . Durant la Primera Guerra Mundial els països aliats i centrals van haver de importar molts productes de primera necessitat ja que totes les seves fàbriques es posaven a disposició de la fabricació de material per a la guerra. Aquesta conseqüència va enriquir molt a les classes més altes de la societat, les quals es van aprofitar dels diners de les vendes estalviant-los i no millorant la qualitat de les empreses o maquinària. Aquest fet va provocar una inflació que va anar creixent i va donar-se a conèixer durant la Crisi del 1917.
El malestar obrer era constant perquè els preus dels productes augmentaven i els sous eren iguals o més baixos. La Crisi de 1917 es va obrir en tres víes diferenciades. Primer, una crisis social on l’augment de la inflació va provocar una inestabilitat on la UGT i la CNT van exigir al Govern la implicació a la millora dels sous o l'autrement mitjançant mesures de la inflació dels productes. La CNT i la UGT van amenaçar al govern amb una vaga que finalment es va dur a terme l’agost de 1917 amb un seguiment irregular pero bastant violent. El Govern va respondre aquesta vaga del 1917 amb l’exèrcit que va provocar enfrontaments armats importants. Van haver 70 morts i gairebé 2000 detencions, com la del Noi de Sucre, el S. Seguí qui va ser un dels principals líders. El conflicte entre la policia i els obrers manifestants es va agreujar. Per una altra banda va haver una crisi militar on el govern també va haver d'intervenir. El conflicte militar esdevenia per l’ascens militar més ràpid per part de les tropes africanes.
Finalment també va haver un conflicte polític a causa de tots els problemes que va causar la crisi del 1917, on Dato, el president en aquell moment va rebre un seguit de queixes per part dels altres grups polítics, del sindicats com la CNT o la UGT per la inflació i per part de l’exèrcit que mostrava el seu descontent per l’ordre jeràrquic de les ascensions militars. L’obrerisme també es va ramificar i va donar lloc a l’anarquisme, a principis del segle XX es va fundar la CNT (1910), que representa una ideologia basada en la independència del proletariat respecte a la burgesia. La CNT amb líders com Salvador Seguí o Ángel Pestaña es va convertir en al principal organització obrera a Catalunya.