Cal destacar el conflicte obrer, La vaga de la Canadenca, on problema entre patronal i sindicat per l’expulsió d’un grup de treballadors que formaven part del sindicat de la CNT. El comportament de l’empresa als treballadors va causar un descontent molt gran a la majoria dels treballadors de l’empresa, ja que les persones que havien acomiadat eren companys de molts dels treballadors. La CNT va rebre la petició d’ajuda per part d’alguns treballadors de la Canadenca i es van posar a preparar un vaga la qual es va expandir a moltes més fàbriques. La producció d'electricitat es va paralitzar un 70%, el que va deixar a la ciutat de Barcelona sense llum durant dos mesos.
Arran els conflictes entre sindicats i obrers van sorgit grups dedicats a lluitar contra els sindicalistes, cal destacar els sindicats lliures, grups arrelats amb les patronals que volien rebaixar el volum de conflictes entre sindicats i patronals. Aquest moviment es va anar radicalitzant i es van cometre assassinats per part de pistolers de líders sindicalistes. Cal destacar Seguí, conegut com el noi del sucre, o Sabater, del gremi de teixits. Molts d’aquests assassinats mai s’acabaven d’investigar, aquest fet va provocar un descontent per part de molts grups polítics i molts sindicalistes. Els grups sindicals més radicals, anomenats sovint ment anarquistes van respondre als atacs per part de les patronals amb més violència. Van haver uns quants assassinats per part d’anarquistes a líders de les patronals o del sindicat lliure, cal destacar l’assassinat del president Dato, a Madrid, fet que va commocionar a la societat espanyola. Aquest període va ser conegut com el pistolerisme.
Espanya, encara va voler demostrar al món l’any 1920 que podia ser un potencia colonial, aquest acte va portar a Espanya un guerra contra les tribus rifenyes del nord del Marroc, després que aquestes ataquessin unes mines situades prop de Melilla. Les esquadres espanyoles comandades pel capità Villaverde van fer una ofensiva a diferents pobles del nord del Marroc atacant les bases dels rifenys, una ofensiva molt planejada i amb falta de tot tipus de material de guerra, com per exemple armes o avions. Aquest fet conjuntament amb altres factor com el terreny, el número de combatents i les condicions dels soldats va provocar una retirada molt forçosa per part de les tropes espanyoles, on els ferits van ser deixats a la mercè de les tribus rifenyes, que van respondre assassinant a tots els soldats espanyols deixant alguns generals per demanar una suma de diners a posteriori. Aquest esdeveniment va ser conegut com el desastre d’Annual, poble on va haver el màxim número de morts de soldats espanyols. Posteriorment, Juan Picasso, general destacat de l’exèrcit va publicar un expedient desmantellant tota l’operació, on va culpar al general Villaverde i a les elits militars d’una molt mala planificació del combat i la ineficiència per part dels contingents. Molta d’aquesta informació sobre el desastre del Marroc va crear un descontent enorme a la població, la qual va culpar al govern d’haver desenvolupat tota aquesta mentida per afavorir a un grup molt petit d’empreses que volien obtenir un benefici.