A Catalunya va sorgir un catalanisme d’inspiració religiosa, causat per l’implementació de l’Estat liberal. Molts membres de l'església havien adoptat l’ideal carlista i eren així opositors al liberalisme. Quan la Santa Seu va donar el seu suport al Rei Alfons XII, molts membres del clero van instaurar al ideal liberalista més conservador. Aquest aconteixement va donar lloc a la formació d’un moviment cultural i intel·lectual anomenat vigitanisme, en gran part impulsat per les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic.
Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades van inicialment liderar aquest moviment, la cristianització del moviment català, i amb això en ment van realitzar actuacions com la exigència dels bisbes catalans o la creació del setmanari “La Veu de Montserrat”.
El gran impulsor del vigatanisme va ser Josep Torras i Bages, el qual defensava un catalanisme d’arrels cristianes. Torras i Bages defensava un catalanisme que reposa en la família, la propietat i la religió. Una estrategia regionalista allunyada de l’acció política, ja que Torras i Bages creia que el regionalisme no era un sistema, un sistema polític per dividir els seus pobles per cultures, sinó l’esperit de Catalunya tradicional i cristià allunyat del model social de la industrialització i fonamentat pel idealisme de l’Edat Mitjana. Josep Torras i Bages pensava que el clero era essencial per regenerar la societat catalana i així ho va compartir amb l'òrgan de premsa més representatiu d’aquest moviment, “La Veu de Montserrat”.