Les bases de Manresa van ser estructurades en disset articles i presentaven a Catalunya com a un poder regional i autònom en certs aspectes. Les bases de Manresa van ser un document aprovat per Unió Catalanista on es decretava un autogovern català plantejat desde Catalunya, conservador amb els ideals catalans.
Les bases de Manresa volien atribuir al sistema polític català la governança de la constitució catalana, amb el poder d’anar-la reformulant segons els interessos del poble català. Un projecte molt autonomista centrat en Catalunya i el seu poble.
També van establir el català com única llengua oficial de Catalunya al Català. On aquest seria l’única llengua que e pogués utilitzar de forma interna i externa.
A més, les bases de Manresa dictaven que únicament les persones nascudes a Catalunya o persones arrelades aquesta durant un llarg període de temps podien sol·licitar un treball com funcionari al sistema administratiu, judicial i educatiu al territori de Catalunya.
Finalment, les Corts Catalanes tenien el dret a reunir-se mínimament un cop cada any per poder decidir el futur i protegir els interessos del poble català.
Les bases de Manresa van ser un document molt afí amb la política catalana però també van deixar algunes questions estatals al poder central, com per exemple les relacions diplomàtiques amb altres països, el poder de l'exèrcit i les relacions comercials amb altres països, sempre que siguin beneficioses per a la indústria catalana i a la industria de la resta de territoris de l’estat.
Unió Catalanista va ser la fundadora de les bases de Manresa, Unió va ser creada l’any 1891 mitjançant la unió de diversos grups catalanistes i personatges del moment. Noms coneguts com Enric Prat de la Riba, Lluís Domènech i Montaner o Àngel Guimerà van formar part d’aquest moviment o van participar en les diferents assemblees organitzades any rere any com per exemple a Reus (1893) o a Olot-Balaguer l’any 1894.