És una font primària, contemporània als fets, consistent en un text de caràcter públic i polític. Es un fragment del llibre “Lo catalanisme” escrit per Valentí Almirall l’any 1886. Tracta sobre una queixa que fa Valentí Almirall a l’estructura centralista de l’Estat i aboga com a solució un nou sistema, basat en el federalisme voluntari en igualtat de condicions.
La font es situa en la Restauració Borbònica (1875-1931), a la primera etapa de la Restauració (1875-1898), durant la qual, a Catalunya, prengué embranzida el Catalanisme. La font se situa igualment a la regència de Maria Cristina.
Valentí Almirall, considerat un dels impulsors del catalanisme, dictamina que un sistema central com el instaurat al Regne d’Espanya mai deixarà als pobles del regne ser totalment lliures i avançats, sinó que anirà destruint la seva identitat i al final faran d’ell un poble afeblit i desencoratjat, cosa que al final afectarà també al Regne. Sols un sistema totalment contrari al actual serà l’únic que farà d’aquests pobles recobrar el seu esperit cultural i identitari. On els pobles s'uniran llavors pels seus llaços generacionals format una unitat molt més forta.