Font Història Esperit Català

És una font primària, contemporània als fets, consistent en un text de caràcter públic i polític-religiós. Es un fragment del llibre “La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català” escrit pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, l’any 1892. Tracta sobre com el cristianisme, sent la religió universal de la humanitat, pot ser regionalista, deixant de banda l’àmbit polític efímer.

La font es situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), durant la primera etapa (1875-1898), on el catalanisme prengué embranzida, a Catalunya. La font es situa igualment a la regència de Maria Cristina.

Josep Torras i Bages explica com l'església es pot identificar amb qualsevol identitat cultural, de caràcter regionalista, perquè aquesta és universal en tots els esperits humans cristians. Llavors, al ser l’esperit català cristià, l'església es pot identificar amb el catalanisme regional. Sent aquest l’únic que té prevalença.

Torras i Bages també defensa que el catalanisme d’arrels cristianes és el verdader, ja que aquest és etern com es el cristianisme. En canvi, els partits polítics no ho són eterns, sinó que van canviant durant els anys, es creen i es destrueixen. Per aquesta raó el terme polític no es l’escollit per defensar els ideals identitaris d’un poble o cultura