Font Història Bases de Manresa

És una font primària, contemporània als fets, consistent en un text de caràcter públic i polític. Va ser escrit per la Unió Catalana. El text, anomenat “Bases per a la constitució de Catalunya” comunament anomenat “Bases de Manresa” va ser publicat l’any 1892. Tracta sobre una serie de bases repartides entre el govern central i el govern regional per establir una constitució a Catalunya, enviades al govern central.

La font es situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), durant la primera etapa (1875-1898), on a Catalunya, prengué embranzida el catalanisme. La font es situa igualment durant la regència de Maria Cristina.

Les bases de Manresa dictava que les relacions internacionals queien sobre el poder central, que era el responsable de beneficiar representant de tots els interessos del Regne. Aquestes bases també dictaven que la única llengua que podia ser utilitzada a Catalunya i a les relacions entre el poder central era el català, sent aquesta la oficial del poble de Catalunya. Les persones que volguessin optar per un càrrec en els sistema administratiu català o qualsevol càrrec públic havien de ser nascuts a Catalunya o haver-se naturalitzat aquí a Catalunya. Ademés, els càrrecs militars a Catalunya també havien de ser ocupats per catalans. Les Bases de Manresa també demanaven la soberania del seu govern i decisions. Això vol dir que les Corts Catalanes decidirien les seves lleis orgàniques i les seves legislacions en els àmbits de la mercaderia, moneda, civil, penal i administrativa. Per últim, les Bases també demanaven el dret a l’agrupació cada any de les Corts Catalanes per poder decidir sobre els assumptes del poble català.