Font Història La Tradició Catalana

És una font primària, contemporània als fets, consistent en un text de caràcter públic i polític-religiós. És un fragment del llibre “La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català” escrit pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, l’any 1892. Tracta sobre com el cristianisme és el camí que ha de seguir el regionalisme, basat en l’amor a la Terra.

La font es situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), durant la primera etapa (1875-1898), on el catalanisme prengué embranzida, a Catalunya. La font es situa igualment a la regència de Maria Cristina.

Josep Torras i Bages defensa que el sentiment identitari d’una persona per la seva terra i pàtria, es basa totalment en l’amor regional, arrelat per la religió. Per Torras i Bages el cristianisme ha fet possible el regionalisme, ja que Déu és l’únic que pot crear pobles i l’únic també que pot restaurar-los. El regionalisme sense religió no seria res, per aquesta raó Torras i Bages defensa el regionalisme cristià, on el pensament cristià és el complement natural més valuós.