Hauria d’explicar igualment el primer bienni republicà, amb la coalició republicana-socialista en el poder, les reformes militar, laboral, agrària, la qüestió de l’Església, incloent-hi la qüestió de l’ensenyament, i els problemes d’ordre públic i revolucionaris que hagué d’afrontar, explicant el final d’aquest el 1933. (1,25 punts)
El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes que va promulgar a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per poder sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns casos no es va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament permitia l’expropiació de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven regades. El govern també va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre el divorci, el matrimoni civil i es van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar els cementiris. Els jesuïtes, al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats. El govern d’Azaña també va elaborar una reforma militar, per aquesta raó mitjançant la Llei de Retir de l’Oficialitat es va donar la possibilitat als oficials en actiu de retirar-se amb una bona pensió. A la reforma també es van suprimir alguns rangs, es va reduir el nombre d’actius i es van tancar algunes acadèmies militars com al de Saragossa, on hi havia un gran nombre d’actius propensos a fer un cop d’estat.
Durant el Bienni reformista es van dedicar molts dels recursos dels impostos a la reforma de l’ensenyament. Aquesta va contribuir a emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i instituts arreu d’Espanya. Una escola basada en els principis de l’educació laica. On l’escola fos única i unificada, l’ensenyament d’organització estatal obligatori i gratuït i sense diferenciació entre noies i nois.
El govern de la República va rebre una forta oposició, per par de la dreta, centre-dreta i els grups de pressió com l'església i patronals feien una forta resistència al procés reformista. Per part de l’esquerra obrera, anarquistes i comunistes es veien aquestes reformes insuficients per a la República.
La mala situació de l’economia va augmentar la conflictivitat social i les vagues, amb motins i intents d’insurrecció. El punt més fort va ser quan la CNT i la UGT radical van promoure una insurrecció a l’Alt Llobregat impulsada pels miners de Fígols i Sallent.
Un increment de la violència policial, topades contínues amb la força pública i una escalada de morts i ferits van dur al govern d’Azaña a prendre mesures policials molt fortes per restaurar la protecció de l’ordre públic, arribant a desastres com el de Casas Viejas, on la policia va incendiar una casa on s’havien amotinat un gran nombre dels revoltats i es van cremar tots, aquest fet va desgastar molt la República d’Azaña.
Finalment, a les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 la composició de les Corts va canviar. A Espanya van poder votar les dones per primera vegada. La dreta, amb una única candidatura, es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades.
La mobilització conservadora i els efectes de una campanya que anava adreçada al públic més conservador i religiós, van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió del de centre esquerra.