així com als fets d’Astúries i de Catalunya, explicant-los, fent esment a les repressions posteriors —l’asturiana i la catalana.
La UGT i el PSOE es van radicalitzar arran del gir conservador del nou govern. Largo Caballero, sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors, va afavorir aquesta radicalització. El 1934 els socialistes van declarar una vaga general pagesa per defensar les conquestes legals i millores assolides. El moviment va ser reprimit pel govern conservador. Arran aquest fet bla CEDA va entrar al govern amb tres ministres.
L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. La UGT va convocar vagues i manifestacions a algunes grans ciutats. Volien transformar la vaga general en una insurrecció armada però sense el recolzament de la CNT (excepte a Astúries) la revolta va ser reprimida.
A Astúries l’actuació conjunta d’organitzacions i partits obrers i la intervenció dels miners (disposaven de dinamita i van aconseguir armes) va permetre controlar quasi tota la regió incloent-hi Oviedo.
Finalment la insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded amb una repressió implacable on es van ocasionar més de 1.100 miners morts (molts d’ells en execucions sumaríssimes), 2.000 ferits, 300 morts de les forces de seguretat i la persecució per tota Espanya de membres d’organitzacions d’esquerra i clausura indefinida seus de partits i sindicats
A Catalunya el govern continuava en mans de dels republicans d’esquerra (liderats per Lluís Companys) que havien guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (foren les úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de la CEDA al govern es va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia catalana. A més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general per impulsar un nou ordre federal.
Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre perquè considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció.
Aquest fet va suposar que el govern central dissolgués l’autonomia de Catalunya i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i uns 150 ajuntaments.
A més, el Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu desnonats.