“les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià”
El dia 14 d'abril, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a l'Ajuntament de Barcelona, on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República Espanyola. Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid, Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-se.
El procés d’elaboració de l’Estatut de Núria i els retalls que se li feren a les Corts, així com l’aprovació definitiva. (1’25 punts);
El nou govern autonòmic va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president. El govern català va convocar una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut per definir les institucions i les competències que havia d’assumir. Es van reunir al Santuari de Núria. Un plebiscit popular va aprovar l’Estatut. A l’agost de 1931 es va presentar a Madrid per a la seva tramitació parlamentària.
El govern central era partidari de concedir una autonomia moderada a Catalunya. L’oposició de dretes considerava que l’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya. Va ser clau el paper del president Azaña qui es va posicionar a favor de l’autonomia. Es va aprovar a les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932. Això si, el Estatut de Núria va ser fortament editat per què desde Madrid veien al Estatut de Núria com a un projecte amb molta autonomia. Cal destacar els diferents canvis que va fer el govern, com canviar Ctalunya de país a regió, no cedir els ministeris més forts, com l’educació, la sanitat, enlloc fer-los compartits i finalment que la sobiranitat del poble català no únicament recau sobre els catalans, sinó també per la resta dels espanyols.
hauria igualment d’explicar el Govern de la Generalitat i la seva acció de govern fins a finals de 1933
En l’àmbit economic es van crear els serveis d'estadística, l’institut d'investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l'àmbit social, es va aprovar la Llei de bases (1934), que va permetre organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social. Es van fer experiències innovadores per millorar la xarxa d’hospitals, l’assistència als malalts, l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
En l’àmbit de l’ensenyament, es van crear moltes escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i professional. A més a més, es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. Autonomia a la Universitat de Barcelona i creació de biblioteques.
En l’àmbit cultural es va normalitzar la llengua catalana, impulsar activitats literàries i artístiques i es va implementar el bilingüisme a les aules.
així com explicar quines eren les principals forces polítiques i quines tensions polítiques i socials es visqueren al Principat en aquesta etapa, especialment amb la CNT i altres forces obreres. Finalment, ha de fer esment a la mort del president Macià. (1’25 punts)
Les principals forces polítiques en aquell moment eren, primer de tot, els conservadors de l’antiga Lliga Regionalista, que es van unir i adoptar el nom de Lliga Catalana, aquesta, més de dretes s’oposaria a unes quantes reformes fetes pel govern de la generalitat, d’esquerra republicana. Els partits de caràcter socialista com per exemple la Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE. I finalment també hi havien els partits de caràcter comunista, com per exemple el el Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista o el Partit Comunista de Catalunya. Van haver fortes tensions entre obrers de la CNT i la generalitat, per la gran espera de gran part de rabassaires i obrers per les noves reformes que porarien al proletariat noves millores en l’àmbit del treball.
El president Macià, va morir sent president de la Generalitat d’una apendicitis mal curada, aquest aconteixement va donar pas a la governança del segon de Esquerra Republicana, Lluís Companys, el qual seria el seu successor i President de la Generalitat.