Cal que l’alumnat expliqui la substitució del president Macià per Lluís Companys, el conflicte agrari existent i altres tensions socials, el conflicte que suposà l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions amb els propietaris agraris i les tensions entre el govern conservador de Madrid i el d’esquerres català; s’han igualment d’explicar els Fets d’Octubre de 1934 (1’25 punts); seguidament, cal que expliqui la repressió posterior als Fets, amb la suspensió de l’Estatut i el judici contra el govern de la Generalitat;
El president Macià, va morir sent president de la Generalitat d’una apendicitis mal curada, aquest aconteixement va donar pas a la governança del segon de Esquerra Republicana, Lluís Companys, el qual seria el seu successor i President de la Generalitat.
A Catalunya el govern continuava en mans de dels republicans d’esquerra (liderats per Lluís Companys) que havien guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (foren les úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de la CEDA al govern es va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia catalana. A més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general per impulsar un nou ordre federal.
D'aquesta manera, el 5 d'octubre va començar una vaga general revolucionària, promoguda pel PSOE i la UGT, que fou neutralitzada ràpidament a excepció d'Astúries i Catalunya, on els fets d'octubre adquiriren una dinàmica particular. Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre perquè considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció.
Aquest fet va suposar que el govern central dissolgués l’autonomia de Catalunya i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i uns 150 ajuntaments.
El govern conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de Conreu, una llei que representava un reforma agrària al territori de Catalunya que era una garantia als rebassaires per accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’unes quantitats que el govern havia planificat. El govern conservador de Lerroux va anul·lar la llei ja que aquests estaven a favor de els propietaris de les terres, no pas pels rabassaires i jornalers.
A més, el Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu desnonats.
seguidament, les eleccions de febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres així com les tensions polítiques i socials que es donaren a Catalunya fins l’esclat de la Guerra Civil. (1’25 punts).
A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front volia l’Amnistia per als empresonats a l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A Catalunya la dreta va reaccionar amb el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga.
La situació a Espanya era greu, la dreta i l'esquerra s’havien radicalitzat molt, la Flange havia augmentat en número de membres, i a més entrenava al seu propi grup paramilitar, la esquerra radical, com la FAI també estava organitzant atacs i revoltes anomenades accions revolucionàries per tot l’estat. A Catalunya, en canvi, la situació no es va radicalitzar tant, si que hi havia confrontació per part de les esquerres del Front d’Esquerres i el Front Català d’Ordre, format per la Lliga.