També hauria de fer referència als governs del Front Popular, a la represa i profundització de les reformes del Primer Bienni que emprengueren; i als conflictes polítics i socials antecedents del cop d’Estat de juliol de 1936 (1,25 punts)
El govern del front popular, amb Azaña com a líder del grup va portar a terme les següents reformes:,
La situació social va arribar a ser molt confilictiva, hi van haver molts enfrontaments als carrers entre partidaris radicals de la esquerra, persones anarquistes i comunistes, i personal radical de la dreta, com partidaris a la falange i la CEDA, que enlloc de calmar la situació van proliferar el conflicte social. Oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat d’una revolució, planificaven un aixecament armat liderat un altre cop per Sanjurjo, refugiat a Portugal i organitzat des de Pamplona pel general Mola. Eren antidemocràtics, volien restaurar l’ordre i defensar la unitat d’Espanya i la religió catòlica. Els feia costat una trama civil amb suports exteriors que buscava justificar una rebel·lió militar.
L’assassinat el 13 de juliol del 1936 del líder dels monàrquics alfonsins José Calvo Sotelo a mans de forces policials com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo fet per la ultradreta va accelerar la insurrecció militar que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a una guerra civil que va durar 3 anys.