Els governs del Front Popular, a la represa i profundització de les reformes del Primer Bienni que emprengueren; i als conflictes polítics i socials antecedents del cop d’Estat de juliol de 1936, Segona República


Els governs del Front Popular, a la represa i profundització de les reformes del Primer Bienni que emprengueren; i als conflictes polítics i socials antecedents del cop d’Estat de juliol de 1936, Segona República

També hauria de fer referència als governs del Front Popular, a la represa i profundització de les reformes del Primer Bienni que emprengueren; i als conflictes polítics i socials antecedents del cop d’Estat de juliol de 1936 (1,25 punts)

El govern del front popular, amb Azaña com a líder del grup va portar a terme les següents reformes:,

  • Amnistia (perdó o oblit d’un delicte atorgat pel govern) de 30.000 presos polítics
  • Obligar les empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran dels conflictes de 1934
  • El govern de la Generalitat va tornar al poder, això vol dir el restabliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  • Restitució de regidors i batlles destituïts
  • Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor
  • A Galícia i País Basc es van començar les negociacions per aprovar els estatuts respectius
  • Al camp, especialment a Andalusia i Extremadura, els jornalers es van avançar a la legislació vigent i van ocupar les terres, el Frente Popular volia tornar a posar en marxa la Reforma Agrària.
  • La situació social va arribar a ser molt confilictiva, hi van haver molts enfrontaments als carrers entre partidaris radicals de la esquerra, persones anarquistes i comunistes, i personal radical de la dreta, com partidaris a la falange i la CEDA, que enlloc de calmar la situació van proliferar el conflicte social. Oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat d’una revolució, planificaven un aixecament armat liderat un altre cop per Sanjurjo, refugiat a Portugal i organitzat des de Pamplona pel general Mola. Eren antidemocràtics, volien restaurar l’ordre i defensar la unitat d’Espanya i la religió catòlica. Els feia costat una trama civil amb suports exteriors que buscava justificar una rebel·lió militar.

    L’assassinat el 13 de juliol del 1936 del líder dels monàrquics alfonsins José Calvo Sotelo a mans de forces policials com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo fet per la ultradreta va accelerar la insurrecció militar que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a una guerra civil que va durar 3 anys.