Niceto Alcalá-Zamora, va formar part de la República des dels inicis d’aquesta. Alcalá -Zamora però va començar amb la política molt abans de la Segona República, Alcalá-Zamora va ser el Ministre de Foment i de la Guerra el 1922, quan es va unir al grup de García Prieto, dels Liberals.
El 14 d'abril del 1931, sent president del comitè que agrupava totes les faccions republicanes, va exigir el traspàs de poders, convertint-se en el primer president del govern provisional de la Segona República. Va dimitir uns mesos més tard en no estar d'acord amb els criteris laics introduïts a la constitució per la majoria parlamentària. Alcalá-Zamora era de caràcter religiós, i la constitució de la Segona República atacava molt el sector religiós, mitjançant decrets que iniciaven la secularització església-estat i la Llei de Congregacions. Dos mesos després va ser nomenat president de la República.
Va ser destituït al febrer de 1936, en triomfar a les eleccions el Front Popular. Va emigrar a França abans de l'inici de la Guerra Civil, fugint a Argentina en ser ocupada aquesta pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.