Alejandro Lerroux va ser creador el 1908 del Partit Radical, que va evolucionar després cap a posicions més moderades, encara que va prendre part en l'agitació de l'estiu de 1917.
L'any 1930 va intervenir al Pacte de Sant Sebastià (coalició de partits que va facilitar la instauració de la II República) i va formar part del govern provisional de 1931. El desembre d'aquell any va abandonar el govern de Manuel Azaña, on havia ocupat la cartera d'Estat, en desacord amb la continuïtat de l'aliança republicanosocialista.
Va presidir l'executiu després de les eleccions del 1933, i va impulsar una política conservadora aguditzada amb el nomenament posterior de diversos ministres de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Entre 1933 i 1935 va ocupar tres vegades la presidència del govern, a més de carteres a Guerra (1934) i Estat (1935). Va perdre prestigi després de l'escàndol de l'estraperlo (concessions fraudulentes d'unes ruletes trucades a diversos casinos, en què es van aparèixer implicades persones pròximes a ell), el seu partit es va enfonsar a les eleccions del 1936.