Francisco Largo Caballero, organitzador de la vaga general revolucionària de 1917, després del seu fracàs, és condemnat a cadena perpètua, però és posat en llibertat en resultar elegit diputat a les eleccions celebrades el 1918, any en què és nomenat Secretari General de la UGT.
És Ministre de Treball als primers governs de la Segona República. Les seves posicions polítiques es van anar radicalitzant fins a convertir-se en el líder indiscutible del corrent radical del socialisme espanyol. Després de la Revolució d'Octubre (1934), va ser empresonat pel seu suport als obrers revoltats.
El seu nomenament com a President del Govern republicà de 1936, va fer de Largo Caballero el primer President de Govern socialista a la història d'Espanya. Va aconseguir que la majoria del partit propugnava una bolxevització del PSOE, postura que li va valer el qualificatiu de Lenin espanyol, les múltiples escissions del partit el van fer abandonar la seva presidència el 1935, encara que va romandre com a principal dirigent del sindicat socialista UGT.