Cal que expliqui dues de les reformes dels primers dos anys, d’entre la militar, l’agrària, la religiosa o la laboral, entre d’altres; també, que expliqui dues característiques de la Constitució, d’entre la pròpia definició que fa d’Espanya (“República democrática de trabajadores de todas las clases”, el sistema unicameral, l’Estat integral (possibilitat de regions autònomes), el president de la República escollit cada sis anys o l’àmplia declaració de drets, entre d’altres. (1,25 punts)
El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes que va promulgar a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per poder sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns casos no es va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament permitia l’expropiació de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven regades. El govern també va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre el divorci, el matrimoni civil i es van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar els cementiris. Els jesuïtes, al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats.
La República volia una configuració que permetés a les nacionalitats històriques crear una autonomia i tenir un govern propi. La primera autonomia va ser Catalunya, aquesta va ser donada gràcies a l’estatut d’Autonomia i es va crear la Generalitat. Després el PNB van redactar un estatut, anomenat estatut Estrella, pero aquest va ser desestimat pel govern central. Finalment es va aprovar un Estatut, ja començada la Guerra Civil l’any 1936.
Es va aprovar el matrimoni civil, abans negat per l’antiga constitució.