Cal que l’alumnat expliqui i compari els dos resultats, destacant la victòria del Partido Republicano Radical i de la CEDA, el 1933, i la del Frente Popular (Front d’Esquerres a Catalunya), el 1936, i els governs que es formaren (1,25 punts).
Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 gràcies al sufragi universal masculí-femení va ser la primera vegada a Espanya que hi van poder votar les dones. Aquest fet va ser una de les raons les quals la dreta va poder guanyar molts més vots. Les dones, en aquella època, eren confessionals i moltes d’elles lleials a l'església. Els partits d’esquerra havien sigut molt durs amb l'església, pactant decrets contra ella, com la llei de Congregacions, que estimulava la no confessionalitat de l’estat, separant Estat i església. Per aquesta raó les dones a les eleccions de 1933 van donar molts dels seus vots als partits de la dreta. Un altre fet que va propiciar la victòria de la dreta una única candidatura de tots els partits en moltes circumscripcions, que es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades. La mobilització conservadora començada el 1931 i els efectes del sistema electoral majoritari van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió del de centre esquerra.
En canvi, a les generals de 1936 l’esquerra va acudir a aquestes eleccions formant una gran coalició anomenada Front Popular (republicans reformistes, PSOE, Comunistes). Aquest grups polítics volien restablir la legislació reformista que el govern Radical/Cedista havia suspès.
La dreta al 1936 es va organitzar en el Bloque Nacional (CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes Radicals, en altres van impulsar una candidatura de centre). Pero finalment no van aconseguir confeccionar una candidatura única per a tot Espanya ni redactar un programa electoral consensuat, per aquesta raó no van ser una força tant forta com la del bienni conservador.
A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front volia l’Amnistia per als empresonats a l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A Catalunya la dreta va reaccionar amb el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga.
Cal que destaqui igualment el govern de Madrid sense la CEDA i amb la CEDA, la contrareforma que endegaren
El Bienni conservador va tenir un primer govern sense la CEDA i després va tenir governs amb la CEDA. El que és clau entendre aquí és que el PRR era un partit de centre dreta i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) un partit clarament de dreta (a una època on els partits de dretes i esquerres s’estaven radicalitzant envers els extrems). Cal ser conscient de l’evolució envers la dreta que va viure el govern del bienni conservador. Primer va ser un govern només amb ministres del PRR, després un govern amb 3 ministres de la CEDA i finalment un govern amb 5 ministres de la CEDA. En la mesura en que hi hagi més ministres de la CEDA, més a la dreta estarà el govern i més indignada estarà l’esquerra que també s’anirà radicalitzant a mesura que els governs del bienni conservador en van situant més a la dreta. El procés va ser així:
Després de les eleccions de 1933, la CEDA de Gil Robles i el Partit Republicà Radical (PRR) de Lerroux van obtenir més d’un centenar de diputats cadascun d’elles. Cap de les dues formacions polítiques podia governar en solitari amb només cent diputats. Solució: un govern del PRR (ministres del PRR) sense la CEDA al govern però amb el recolzament parlamentari de la CEDA en el moment d’aprovar lleis per capgirar la política reformista del bienni anterior. Vol dir que la CEDA no tenia ministres al govern però en el moment de votar una llei (per exemple per frenar la reforma agrària del bienni anterior) recolzaven al govern del PRR votant a favor.
A l’octubre de 1934 la CEDA va demanar al PRR de Lerroux entrar al govern per actuar de manera més contundent en matèria d’ordre públic, amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari al PRR. Lerroux va acceptar i van entrar al govern amb 3 ministres. L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.
A la primavera de 1935 es va formar un nou govern presidit per Lerroux amb 5 membres de la CEDA. Gil Robles com a ministre de guerra i Franco cap de l’Estat Major de l’exèrcit.
El govern del front popular va organitzar una contrareforma i actuacions. Va donar l’amnistia de 30.000 presos polítics, va obligar les empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran dels conflictes de 1934, el govern de la Generalitat va tornar al poder i es va restabliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També van ser importants les accions de restitució de regidors i batlles destituïts, la llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor i a Galícia i País Basc es van començar les negociacions per aprovar els estatus respectius.