així com els conflictes a l’interior de la zona republicana
I van haver conflictes entre les línies republicanes. Primer de tot hem de saber que la unitat del govern de de la República estava fonamentada en l’eliminació del feixisme, aquesta era l’única part comuna dels integrants de l’unitat. A part d’això cada grup tenia els seus ideals, podem distingir els socialistes, els republicans, els anarquistes una mica més radicals, en busca de una revolució i finalment els comunistes, dels qual també hi havien diferencies, entre el comunisme de Stalin i el Partido Comunista Español i el POUM, d’Andreu Nin deixebles del comunisme trotskista.
Fets de Maig de 1937, conflictes govern central-Generalitat
Les relacions entre aquests grups es van veure afeblides pel fets de Maig. Els Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol republicà.
També cal mencionar que el govern central també va tindre problemes amb els governs autonòmics, presicament amb la Generalitat de Catalunya. El govern central davant la guerra va agafar tota la administració del país i les autonomies conjuntament amb els seus Estatuts van es van deixar en un segon plànol, és a dir, la Generalitat durant la guerra va perdre el control del seu territori, i aquest va ser administrat pel govern central de Negrín.
Després dels aconteixements de Maig Largo Caballero, va marxar, i Negrín va ser el president del govern. Aquest va incorporar un gran canvi a les files del govern. El govern de Negrín era constituït per comunistes i socialistes, sense anarquistes. A més, els comunistes del POUM, de ideologia Trotskista van ser ilegalitzats perquè la URSS de Stalin, els considerava enemics. Cal dir que el líder del POUM, Andreu Nin va ser assassinat per comunistes de Stalin.
El govern de Negrín va imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar un esforç màxim de l'Exèrcit Popular, que dia rerre dia veia com pobles i ciutats ceien en mans dels sublevats. El govern de Negrín va haver de marxar de València a Barcelona per l'avanç de Franco i el bàndol republicà a principis del 1938 faltaven aliments i objectes de primera necessitat.
conflictes bàndol nacional
cop del coronel Casado
El coronel Segismundo Casado, general de l’exèrcit republicà, considerava que no era possible continuar la resistència a causa de la gran desmoralització de les tropes, l'escassetat d'armament i el transport. A més, l'Exèrcit Popular Republicà havia perdut la batalla de l’Ebre i Catalunya ja era part sublevada i no nacional, aquest aconteixement va fer que molts polítics abandonessin Espanya fugint cap a França. d'Anglaterra i França van reconèixer el govern de Franco.
També cal esmentar que el coronel Casado havia tingut diversos enfrontaments amb altres militars, que eren comunistes, acceptats pel govern de Negrín per rebre ajuda de la URSS. Casado, va reiterar que ni la força aèria, ni els tancs estaven sota el control del Front Popular, sino que eren exclusius pels militars enviats per la URSS. Aquests cop d’estat de Casado té com a objectiu deposar el govern presidit per Negrín i substituir-lo per un altre que negociï la fi de la guerra amb Franco. Cosa que va provocar un dur enfrontament dins dels partidaris de la II República, entre aquells que recolzaven la negociació de pau amb Franco i els que pretenien resistir fins al final i intentar que la guerra d'Espanya.
i de la zona franquista –Unificació de Falange i la Comunió Tradicionalista d’abril de 1937
Franco llavors va agafar el partit creat pel fill de Miguel Primo de Rivera, La falange de las JONS i el partit Tradicionalista i els va unir, creant un únic partit el qual seria el seu òrgan de govern. El partit unificat, anomenat Falange Tradicionalista y de las JONS. Aquest partit després amb el primer govern franquista, el govern de Burgos va donar a la desaparició de la Junta técnica i la creació d'un nou govern únicament amb un partit, el de Franco. Aquest partit el que buscava era la conservació de la patria, el separatisme i el comunisme eren enemics d'Espanya. Franco va donar amb lleis més poder a l'església i va tirar definitivament moltes de les reformes fetes per la República que eran de caràcter d'esquerres. Els governs autonòmics van ser eliminats, els sindicats legalitzats i es va formar el Fuero de Trabajo, un lloc on empresaris i algun representant discutien sobre les condicions dels treballadors. Les llibertats religioses i polítiques van ser eliminades.