a) avenç des del sud i des del nord;
El insurrectes van pujar des de el Marroc creuant l’estret de Gibraltar amb vaixells i sobretot amb avions proporcionats per el govern Nazi de Hitler. Els sublevats van anar conquerint territori d’Andalusia i finalment van arribar al seu primer objectiu, Madrid. En aquell moment la República encara no coneixia la gravetat dels aconteixements que portarien a Espanya a la guerra.
b) intents de presa de Madrid i batalles subsegüents –Jarama, Guadalajara, Brunete–;
Quan les tropes franquistes van entrar a Madrid i van ocupar els principals edificis públics, la resistència frenava el seu avenç i impedia la seva entrada a la capital. Una defensa considerada un exemple a nivell internacional, ja que, quan va començar l'ofensiva, van ser molts els madrilenys que van abandonar les seves tasques diàries i es van bolcar a protegir la seva ciutat amb una diligència admirable, i una força i unitat popular difícil d'igualar per exèrcits de tropes reunides. Franco, no va poder guanyar Madrid, llavors el que va fer va ser rodejar la ciutat i tallar els subministraments.
La batalla del Jarama es va fer a l'entorn d'aquest riu. L'exèrcit revoltat franquista, amb intenció de tallar les comunicacions de Madrid a València, va iniciar una acció d'atac contra les defenses de l'exèrcit lleial republicà. El riu va ser pres en poc més de quatre dies, encara que posteriorment van ser frenats per les unitats republicanes, disperses al principi, però que un cop reagrupades al comandament del general José Miaja, van aconseguir frenar l'avenç de les tropes franquistes.
Van tenir un paper molt important en d'aquest conflicte bèl·lic defensiu, van ser Brigades Internacionals, per ajudar al bàndol republicà, eren soldats que envien d'altres països a lluitar contra el feixisme. Els brigadistes van deixar una empremta imborrable de sacrifici i pèrdua de vides, fins a aconseguir estabilitzar el front al Jarama.
L'ofensiva italiana desencadenada una batalla a Guadalajara a primers de març de 1937, es que es volia fer era avançar en línia recta cap a Madrid i tallar les vies dels republicans a Madrid. Les forces de Franco arriben massa tard per desviar forces republicanes del front del Jarama. Després de l'estabilització del front, comença una guerra de trinxeres, consistent a reforçar les posicions amb l'emmascarament i blindatge amb forats farcits de formigó i enfortir les línies del front més desfavorables. A les trinxeres mai hi havia pau i sempre hi haurà oportunitat de atacar l'enemic en el moment més insospitat o quan es requereix alleujar la pressió de l'enemic en altres fronts.
La batalla del Jarama i la del Guadalajara finalment s'han descrit com victories del bàndol republicà ja que van frenar l'avanç del bàndol franquista, això si van deixar un gran nombre de morts i van ser les unes de les més cruentes.
c) conquesta del Nord; batalla de Terol i posterior avenç cap a la Mediterrània;
El nord va caure en mans del bàndol franquista. El general Franco, que havia renunciat a atacar Madrid, ordenaria l'enviament de les seves forces cap al front de Terol, donant lloc a una de les confrontacions de més magnitud durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves primeres ordres van ser trencar el setge de les forces republicanes, constituint dos cossos d'exèrcit sota el comandament dels generals Varela i Aranda, i mantenir la plaça. Terol va ser l'única capital de província que va ser conquerida per les tropes republicanes després de durs combats, que es van recrudir amb la contraofensiva posterior de l'Exèrcit de Franco. Entre el 15 de desembre del 1937 i el 22 de febrer del 1938 la ciutat i els seus voltants van ser el lloc d'una batalla de desgast. El camí estava obert des dels combats de la segona meitat de gener, i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a les mans de Franco.
Franco, després va dividir el territori republicà en dos al fer-se pas a Vinarós. D'aquesta forma volia trencar finalment la República.
d) batalla de l’Ebre; ocupació de la resta Catalunya,
La batalla de l’Ebre va significar l’última gran derrota del bàndol republicà, i la seva consegüent derrota i exili. Franco, volia acabar amb la guerra i donar el toc final al bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un gran contingent a la frontera entre Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La batalla va ser una de les més grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més quantitat el bàndol republicà. Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya i italiana i els tancs alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els seus tancs, això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú.
e) i posterior i final ocupació de les zones central i sud-est.
Finalment, Franco va ocupar la part d'Andalusia que quedava amb molt poca resistència, i després, sense accpetar el que Casado va oferir, una rendició amb condicions, Franco va entrar a Madrid sense resistència. El general Franco va signar llavors l'última acta de guerra.