La resposta de l’alumnat ha d’explicar la situació revolucionària que es desferma a partir de l’esclat de la guerra, incloent la repressió, les col·lectivitzacions, el govern presidit per Largo Caballero i la importància creixent del Partit Comunista (1,25 punts);
Quan els insurrectes es van sublevar la República no veia la gravetat de l'aconteixement, fins i tot el president del govern, en aquell moment, Casares no li va donar importància alguna. La ràpida expansió dels nacionals va posar el govern de la República en decadència, van haver molts presidents que van abandonar el càrrec, després d'agafar-lo dies abans, Casares, Barrios. En aquest moment, la República no tenia exèrcit algún, i els fidels van ser substituits per por per part del govern. Això va provocar que la CNT i grups anarquistes agafessin les armes i lluitessin contra els insurrectes, és coneguda la columna Urruti, o la senyora Ibarruri. Aquests milicians, formant el Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya, van veure aquesta guerra com una revolució cap a l'anarquisme i el seu moviment. El govern llavors va caure en mans de Largo Caballero, que va formar l'Exèrcit Popular i va unificar la República per la causa de la guerra. Largo Caballero va formar un govern anarquistes i socialistes, amb presència de comunistes, tots per lluitar contra els nacionals. Per la guerra, el govern va fer llargues col·lectivitzacions a empreses i fàbriques i va dedicar tots el recursos a la guerra, moltes d'aquestes col·lectivitzacions es feien de manera irregular per milicians i molts empresaris van ser perseguits i assassinats per ser considerats del bàndol nacional. El govern de Largo Caballero no tenia cap ajuda internacional en un primer moment, Franco si, alemanya i Italia. Per aquesta raó Largo Caballero va comprar l'ajuda a la URSS, amb or, és anomenat l'or de Moscú, utilitzat per pagar les armes i avions de la URSS. Aquest fet també va influenciar l'augment de participació del comunisme. Els Fets de Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van enfrontar a anarquistes i comunistes del POUM per les comunicacions va deixar un greu problema i va provocar la dimissió de Largo Caballero.
Els Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol republicà.
Igualment, ha de fer referencia als governs de Negrín des de maig de 1937, a la reorganització i enfortiment de l’estat; a l’exèrcit Popular; a l’estratègia de Negrín; i a la desfeta de la zona republicana des de finals de 1938, que portarà a la derrota. (1,25 punts).
Després dels aconteixements de Maig Largo Caballero, va marxar, i Negrín va ser el president del govern. Aquest va incorporar un gran canvi a les files del govern. El govern de Negrín era constituït per comunistes i socialistes, sense anarquistes. A més, els comunistes del POUM, de ideologia Trotskista van ser ilegalitzats perquè la URSS de Stalin, els considerava enemics. Cal dir que el líder del POUM, Andreu Nin va ser assassinat per comunistes de Stalin.
El govern de Negrín va imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar un esforç màxim de l'Exèrcit Popular, que dia rerre dia veia com pobles i ciutats ceien en mans dels sublevats. El govern de Negrín va haver de marxar de València a Barcelona per l'avanç de Franco i el bàndol republicà a principis del 1938 faltaven aliments i objectes de primera necessitat.
Franco, va voler donar el cop final a la República, per aquesta raó van dividir el territori de la República en dos trossos, la batalla de Terol va ser perduda per els republicans i Franco va arribar a Vinarós. Franco va atacar part de la comunitat Valenciana, Castelló per fer camí per arribar a València, capital de la República.
Després Franco va envair Catalunya, lliurant una de les més grans batalles, la batalla de l'Ebre, on milers de soldats van lluitar en ambdós bàndols. Després de la derrota a l'Ebre, on la República va concentrar tant les últimes forces que li quedaven, la resta de Catalunya va caure amb poca resistència, Catalunya, Girona. En aquell moment va haver un gran èxode per part de milicians i fidels a la República cap a França i Nord d'Àfrica.
Franco es va apoderar de la resta de la península, va haver una petita insurrecció contra el govern de la República, per part del General Casado, que descontent per l'actuació del govern de Negrín i la forta influència comunista va voler pactar amb Franco una rendició digne i amb condicions, on Franco no va acceptar ninguna demanda, posant com a única solució Franco la rendició sense condicions.