Cal que l’alumnat expliqui el fracàs de l’alçament militar a Catalunya, els combats a Barcelona iniciats el 19 de juliol i la derrota dels alçats; la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes i la repressió; les patrulles de control; la destrucció de patrimoni religiós; la sortida de columnes cap als fronts [1,25 punts]; les col·lectivitzacions;
El 19 de juliol del 1936 va proclamar l'Estat de Guerra i el general Goded va volar a Barcelona per dirigir l'Alçament Nacional. Va ocupar diversos edificis estratègics a la Plaça de Catalunya, però la revolta va fracassar, ja que les milícies anarcosindicalistes eren superiors en nombre i estaven més ben armades. La Guàrdia Civil es va posar a les ordres de Companys, el president de la Generalitat. Van haver molts morts i el general sublevat va ser fet presoner. El president de la , Lluís Companys, llavors va crear el Comité de Milicies Antifeixistes, on tots els anarquistes i revolucionaris es van unir per controlar el alçament dels insurrectes i preparar-se per més conflicte.
Hi va haver socialitzacions a les principals indústries, com la tèxtil amb més de cent plantes a Catalunya, la indústria làctia, agroalimentària o la de guerra. També de serveis públics com ara correus, electricitat, sanitat, educació. Tot estava sota control obrer i mitjançant delegats elegits dins de cada empresa. El motor fonamental d'aquestes col·lectivitzacions van ser les organitzacions sindicals del moment, amb la CNT com a sindicat majoritari. Durant els altercats es van destruir moltes esglésies i molts edificis religiosos van ser atacats pels anarquistes i revolucionaris.
la dualitat de poders, les tensions entre el govern de la Generalitat i la CNT i el POUM i els Fets de Maig de 1937, explicant què foren, incloent-hi la intervenció del govern central, i llurs conseqüències, entre les quals cal citar la repressió de la CNT i del POUM, la fi de l’hegemonia anarcosindicalista i l’increment del poder del PSUC, entre d’altres. [1,25 punts]
Els Fets de Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van enfrontar a anarquistes i comunistes del POUM per les comunicacions va deixar un greu problema i va provocar la dimissió de Largo Caballero.
Els Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol republicà.