Cal que l’alumnat expliqui l’establiment del govern central a Barcelona i les tensions que s’anaren donant entre aquest i el de la Generalitat de Catalunya; el problema dels refugiats i el dels abastiments (1,25 punts);
El govern republicà, veient com el bàndol nacional s'apropà a la ciutat on s’havien establert, València, van fugir cap a Barcelona perquè el bàndol sublevat tenia la intenció i així ho va fer de dividir el territori republicà en dos parts i acabar invadint tot el territori. El govern central de la República es va establir a Barcelona i desde la ciutat van prendre el control de tot el territori encara no conquerit pel bàndol nacional. L’autonomia del govern de Catalunya es va veure afeblida perquè el govern central va prendre el control de tot, empreses, institucions i actes i el govern de la Generalitat de Lluís Companys va quedar en un plànol secundari. Les forces armades de Catalunya també van quedar en mans del govern central i la Generalitat va perdre el control del seu territori. Molts dels republicans de zones ja sublevades van emigrar a Catalunya, per després fer el salt a França o anar a un altre país mitjançant vaixell als ports principals del Principat. El bàndol republicà, al retirar-se també feia marxar a tots els ciutadans de pobles, això va crear una gran columna d'immigrants que anaven arribant a Catalunya sense parar. El tall de carreteres per part dels sublevats i la continua destrossa d’edificis i la dedicació total dels serveis i empreses a la guerra va provocar un greu problema de abastiment al territori republicà. Es va haver de reduir les calories ingestes a la població a mínims insostenibles i algunes ciutats, on el número de ciutadans era més elevat, moltes persones van morir de fam.
la batalla de l’Ebre (cal que l’alumnat situï la batalla en l’últim any de la guerra; les intencions dels republicans; l’entestament[1] (obstinació) de Franco per lliurar-la; i la conseqüència que tingué de desfeta de l’Exèrcit republicà a Catalunya), l’ofensiva franquista de finals de desembre de 1938 i el progressiu i ràpid avanç cap a la frontera francesa, l’alumnat hauria d’explicar la ràpida conquesta del que quedava del Principat en mans republicanes des de finals de desembre de 1938 fins a principis de febrer de 1939, en una ofensiva gairebé sense oposició que comportà l’ocupació de Tarragona el 15 de gener de 1939, de Barcelona el 26 següent i de Girona el 4 de febrer (sense que sigui necessari que l’alumne conegui totes aquestes dates) amb els bombardejos i l’èxode a França (l’èxode d’un enorme contingent de tropes i població civil que, després de diversos dubtes, serà autoritzat a creuar la frontera francesa i serà confinat a camps de concentració improvisats a les platges de la zona de Perpinyà, com Argelers-sur-Mer, entre d’altres.
La batalla de l’Ebre va significar l’última gran derrota del bàndol republicà, i la seva consegüent derrota i exili. Franco, volia acabar amb la guerra i donar el toc final al bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un gran contingent a la frontera entre Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La batalla va ser una de les més grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més quantitat el bàndol republicà. Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya i italiana i els tancs alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els seus tancs, això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú. Al bàndol Republicà també tenia voluntari d'arreu del món que volien lluitar contra el feixisme.