Organitzacions clandestines: PSOE, PCE, PSUC, POUM, UGT, CNT. Els que millor van refer la seva estructura i van saber mantenir una activitat clandestina van ser PSUC i PCE.
Durant el període de 1939-1944 la seva presència a ser molt limitada, únicament els maquis en forma de guerrilles eren els únics que van atacar al règim de Franco durant aquest temps.
L’etapa de 1944 a 1947 amb la caiguda de l’eix es van crear unes condicions favorables a una hipotètica caiguda del règim. Això va suposar l’increment de forces antifranquistes i la creació de nous partits.
El període entre 1948 i 1951 es va caracteritzar per la desmoralització provocada per la consolidació de la dictadura això va provocar una recomposició del moviment opositor.
La falta d’acció internacional i la poca efectivitat de les guerrilles va acabar sufocant l’intent de fer caure al règim de Franco, i aquest va continuar.
Cal mencionar l’actuació en la clandestinitat del partit PSOE, que va continuar combatent en la clandestinitat o des de l'exili. El 1953, Tomás Centeno, Secretari General d'UGT i dirigent del PSOE, moria víctima de la repressió a la Direcció General de Seguretat. Dos anys després, al penal de Burgos hi havia més de 1.200 socialistes, arribant a coincidir a les presons franquistes un total de sis Comissions Executives.