l sorgiment del règim durant la Guerra Civil en tant que dictadura –amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis–, de caràcter feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador, i hauria d’explicar el partit únic FET y de las JONS i els seus departaments, l’Organització Sindical i les Corts no democràtiques
El règim de Franco després de la guerra va ser un règim autoritari, Franco no volia implantar una dictadura militar transitoria ni un pas a la restauració Borbònica a Espanya. Franco volia poder, poder durador. El nou Estat Franquista presentava les següents característiques: Volia una concentració de poders en la persona de Franco, anomenat moltes vegades caudillo. Franco era cap d’Estat i durant molts anys va ser també president del govern, generalíssim dels exèrcits i cap nacional. A més, Franco volia un totalitarisme inspirat amb el règim feixista italià o alemany. Era de caràcter unitari i centralista, el comunisme era atacat i abolit i igualment el separatisme. Es va fonamentar la marginació de llengües i cultures pròpies dintre del país, com el català o l’euskera. Franco va rebre un gran suport per part de l’exèrcit, del qual ell en formava part. L’exèrcit es va configurar com a l’instrument de la repressió política i va participar activament en el poder, perquè una bona part dels ministres i dels governadors van ser militars. L'església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del règim franquista, que es definia com a un Estat confessional catòlic.
El FET va ser el partit únic de Franco ideologia nacional sindicalista, un feixisme a la usanza italiana ero amb característiques pròpies tals com els marcats components presos del catolicisme. La unitat d’Espanya sempre va ser uns dels punts fonamentals de la seva retòrica.Els seus membres la definien com a anticapitalistes i anticomunistes, adoptant les tesis del tercerposicionisme ideològic, corrent ideològic que manté una posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, sent antimarxistes i antiliberals, presentant-se a més com més enllà de l'espectre polític que ubica els partits polítics a esquerra o dreta. Va crear quatre organitzacions de masses o departaments: El Frente de juventudes (per adoctrinar el jovent), La Sección Femenina (per formar la dona en sentit cristià i orientació nacionalsindicalista), El Sindicato Español Universitario (SEU) per controlar els universitaris, La Central Nacional Sindicalista (CNS) per integrar patrons i treballadors en una sola organització. Per cooperar en comptes d’enfrontar-se (lluita de classes que proposava l’esquerra).
Al Decret d'Unificació de l'any 1937 s'estableix que el partit únic -FET i de les JONS- crearia les organitzacions sindicals per organitzar el treball, la producció i el repartiment de béns. S'ordenava, a més, que l'Organització Sindical es vertebraria de manera vertical i jeràrquica. Queda així suprimit el sindicalisme horitzontal o de classe.
b) les polítiques repressives,
El règim franquista (1936-1975) va crear una espessa xarxa repressiva que tenia com a objectiu eliminar físicament i ideològicament l'enemic republicà i terroritzar el conjunt de la població. Per això, la repressió va abastar tots els camps possibles i va ser un instrument de dominació, humiliació i consens forçat. La repressió va ser consubstancial al règim franquista i va convertir el país en una presa immensa.
Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1945). Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. Consideraven que l'acció conjunta de la maçoneria i de les forces anarquitzants, mogudes per ressorts internacionals ocults havien influït en la pèrdua de l’imperi espanyol i les guerres civils entre la població del segle passat.
Llei de Responsabilitats Polítiques (1939). Enumerar actes i omissions que donaven lloc a càstigs i penes contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola, fins i tot contra aquells que no havien participat en fets d'armes. Servia per criminalitzar a gairebé tots els simpatitzants del bàndol republicà que no van poder fugir a l'exili. La Llei de Responsabilitats Polítiques establia sancions i penes de manera paral·lela a les lleis penals espanyoles i permetia així imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (entre deu a trenta anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils inclusivament per als qui complissin la totalitat de les seves condemnes.
Es van confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes cosa que va significar la destrucció de bona part del teixit associatiu del país. Van desaparèixer moltes cooperatives i diaris en tot l’estat. Moltes persones considerades abans afines al règim van patir una repressió gegantina, molts dels quals van ser empresonats amb penes molt elevades, altres enviats a camps de concentració arreu l’Estat Espanyol i enviats també van ser a la construcció del monument Valle de los caídos, que va durar molt més del previst i van morir molts presoners afins a la segona República.
També per culpa de la repressió va haver una gran nombre de refugiats que es van dirigir a França, Argentina o els Estats Units.