Neutralitat: setembre de 1939: Franco declara la Neutralitat d’Espanya a la Segona Guerra Mundial però mostra simpatia envers les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.
No bel·ligerància: juny de 1940 (victòria d’Alemanya sobre França): suport diplomàtic i econòmic a l’Eix. Alemanya i Itàlia van temptejar llavors les possibilitats de la integració d’Espanya a la Segona Guerra Mundial; entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia, 1940 i de Franco amb Mussolini a Bordighera el 1941. Els falangistes volien entrar a la guerra i en canvi empresaris, l’Església, els monàrquics i part dels militars es mostraven contraris. El 1941 Espanya va enviar al Front Oriental la Divisió Blava per ajudar les tropes de Hitler contra els soviètics. Eren 18.104 voluntaris. Fou un fracàs militar, polític i una taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides. En ser voluntaris no es trencava la política de No-bel·ligerància.
Retorn a la neutralitat: a l’octubre de 1943 la guerra va començar a ser clarament desfavorable per a les potències feixistes. Britànics i americans pressionen Franco perquè es distanciés formalment de l’Eix. Retirada i dissolució de la Divisió Blava i tornada a l’estatus de Neutralitat estricta.
La derrota definitiva de l’Eix el 1945 va posar el règim en greus problemes perquè les potències guanyadores podrien exigir la fi del règim franquista atès que havia manifestat el seu suport a l’expansió militar de les potències de l’Eix.
Cap al 1947 hi havia a Espanya un malestar general provocat per l'escassetat i això va conduir a la població a manifestar-se mitjançant les vagues. Van haver de massives, com per exemple la vaga general de Bilbao o el moviment popular de Barcelona l’any 1951. Això va comportar al govern de Franco de reformular el govern l’any 1951 i fer-ho més afí a les potències d’occident. El govern de Franco, per amagar el seu caràcter feixista va optar per el catolicisme profund, per poder apropar-se a les idees del bàndol aliat.
Tecnocràcia: Sistema de govern en què els experts i els tècnics de les diverses àrees tenen poder decisiu.