A Espanya van existir prop de 300 camps de concentració franquistes pels quals van passar entre 700.000 i un milió d'espanyols. Els camps de concentració van ser “una de les potes de l'enorme taula que va ser la repressió franquista.
El règim franquista va crear una espessa xarxa repressiva que tenia com a objectiu eliminar físicament i ideològicament l'enemic republicà i terroritzar el conjunt de la població. Per això, la repressió va abastar tots els camps possibles i va ser un instrument de dominació, humiliació i consens forçat. La repressió va ser consubstancial al règim franquista i va convertir el país en una presa immensa.
Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1945). Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. Consideraven que l'acció conjunta de la maçoneria i de les forces anarquitzants, mogudes per ressorts internacionals ocults havien influït en la pèrdua de l’imperi espanyol i les guerres civils entre la població del segle passat.
Llei de Responsabilitats Polítiques (1939). Enumerar actes i omissions que donaven lloc a càstigs i penes contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola, fins i tot contra aquells que no havien participat en fets d'armes. Servia per criminalitzar a gairebé tots els simpatitzants del bàndol republicà que no van poder fugir a l'exili. La Llei de Responsabilitats Polítiques establia sancions i penes de manera paral·lela a les lleis penals espanyoles i permetia així imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (entre deu a trenta anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils inclusivament per als qui complissin la totalitat de les seves condemnes.
Es van confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes cosa que va significar la destrucció de bona part del teixit associatiu del país. Van desaparèixer moltes cooperatives i diaris en tot l’estat. Moltes persones considerades abans afines al règim van patir una repressió gegantina, molts dels quals van ser empresonats amb penes molt elevades, altres enviats a camps de concentració arreu l’Estat Espanyol i enviats també van ser a la construcció del monument Valle de los caídos, que va durar molt més del previst i van morir molts presoners afins a la segona República.