La repressió contra les persones, els partits i les associacions considerades rojo-separatistas fou amplíssima. Varen ser executats uns 3.500 catalans, entre els quals, el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el líder sindicalista Joan Peiró, capturats pels nazis a França el 1940 i lliurats a les autoritats franquistes.
Van ser sotmeses a tribunals militars a Catalunya 78.000 persones. Es calcula que l’exili definitiu afectà uns 60.000 catalans.
Va ser molt severa la depuració de treballadors de les administracions públiques i d’entitats privades. Foren acomiadats els 15.000 funcionaris i empleats de la Generalitat. La Universitat de Barcelona va perdre el 44% del professorat. Es van depurar el col·legis professionals i els periodistes i treballadors de bancs, caixes i empreses.
Es van confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes cosa que va significar la destrucció de bona part del teixit associatiu del país. Van desaparèixer moltes cooperatives i diaris de Barcelona.
Llei de Responsabilitats Polítiques (1939). Enumerava actes i omissions que donaven lloc a càstigs i penes contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola, fins i tot contra aquells que no havien participat en fets d'armes. Servia per criminalitzar a gairebé tots els simpatitzants del bàndol republicà que no van poder fugir a l'exili. La Llei de Responsabilitats Polítiques establia sancions i penes de manera paral·lela a les lleis penals espanyoles i permetia així imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (entre deu a trenta anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils inclusivament per als qui complissin la totalitat de les seves condemnes.
Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1945). Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. Consideraven que l'acció conjunta de la maçoneria i de les forces anarquitzants, mogudes per ressorts internacionals ocults havien influït en la pèrdua de l'imperi colonial espanyol, en la Guerra del Francès cruent, en les guerres civils. Maçoneria: organització internacional, filantròpica, humanista i discreta (en determinats moments de la història va ser secreta). Defensa els principis humanistes de llibertat, igualtat, fraternitat i tolerància, entre d'altres.