a l’increment de la lluita obrera i popular arran de la crisi de 1973; a la repressió franquista; a les instàncies i plataformes unitàries de l’oposició; i a la fallida del profranquisme de l’Església catòlica en relació amb el postconcili Vaticà II
Van haver un augment de protestes populars i de lluita obrera per agreujament dels preus i la pujada de la inflació causada per la crisis de 1973, que va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli. Totes aquestes manifestacions van ser reprimides amb força per la dictadura de Franco.
L'església es va renovar ja que volia distanciar-se del règim franquista i retirar el suport incondicional que li va donar desde la victoria a la Guerra Civil. Es van renombrar cardenals i bisbes i van haver malentesos amb el govern franquista, un govern irritat per aquestes accions que impulsaven més manifestacions. L'església durant aquests anys va anar perdent fidels i va haver de configurar la institució.