En aquella dècada dels 50 es va produir un espectacular transvasament de treballadors del camp que es van traslladar a les ciutats amb les famílies. Més de dos milions de persones -concretament 2.720.988, segons dades oficials estadístiques de l'època- es van traslladar a les ciutats per assentar-s'hi no sempre en condicions mínimament dignes. Aquelles migracions internes, espontànies i caòtiques, van sembrar els afores de moltes ciutats de barraques, habitatges amuntegats, subarrendaments i atur. Barcelona va ser una de les ciutats on va arribar més gent, es calcula que milers de persones van arribar mitjançant tren i es van refer la vida i començar a treballar a la gran ciutat. Moltes d’aquestes persones que van arribar a Barcelona provenien dels pobles rurals d'Andalusia o Extremadura.
Aquest moviment migratori va empènyer més enllà dels Pirineus una massa de població que oscil·la entre el milió i mig i els dos milions d'espanyols que es van assentar a diversos països europeus. Un dels llocs més conegut va ser Alemania, on un munt de ciutadans espanyols van anar a viure i a treballar. Alemania, per exemple havia hagut de fer front a la recuperació amb un esforç enorme ja que moltes ciutats i d'indústries van ser destruïdes durant la guerra. Els crèdits del Pla Marshall i la bona capacitat organitzativa d'aquests països va fer que al cap de deu o quinze anys ja haguessin recuperat el pols de les economies fins al punt de sentir la necessitat de recórrer a mà d’obra estrangera per prosseguir el seu desenvolupament. Molts catalans van pujar de Catalunya i van creuar els pirineus i començar la nova vida a França o Alemanya, ja que eren països propers.
Espanya va ingressar al llarg dels 60 prop de tres mil milions de dòlars procedents dels estalvis dels emigrants. Aquest fenomen va produir un augment impressionant dels capitals i de la capacitat financera de les caixes d'estalvi i d'alguns bancs.